Mastopèxia: Eleva i millora la forma dels teus pits

Normalment s'utilitza anestèsia general, però en casos senzills es podria plantejar anestèsia local i sedació.

La intervenció d'elevació de mames amb pròtesis sol tenir una durada aproximada de 90 minuts.

La recuperació total pot trigar de 4 a 6 setmanes. Durant aquest temps, cal evitar realitzar activitats físiques intenses i aixecar pes.

Com qualsevol cirurgia estètica, les cicatrius són inevitables, però es dissimulen amb el temps. Els cirurgians utilitzen tècniques per minimitzar la visibilitat de les cicatrius i, amb les cures adequades, es tornen menys palpables amb el temps.

Tot i que és possible fer una mastopèxia durant la lactància o abans d'un embaràs futur, és recomanable esperar fins haver acabat d'alletar i no tenir plans immediats d'embaràs. L'embaràs i la lactància poden alterar els resultats de la cirurgia, ja que els pits poden tornar a canviar de manera. És important discutir aquest aspecte amb el cirurgià si es planeja tenir fills i alletar en el futur.

Sí, és comú combinar-la amb un augment de pit si el pacient vol més volum. També es pot fer juntament amb altres procediments estètics per optimitzar els resultats.

Els resultats són duradors però no permanents. Factors com l'envelliment, canvis significatius de pes o futurs embarassos poden afectar l'aparença dels pits amb el temps.

Com qualsevol cirurgia, la mastopèxia comporta certs riscos. Els riscos associats a una mastopèxia (aixecament de pits) inclouen:

• Cicatrització anòmala: Les cicatrius poden ser més visibles del que s'esperava o desenvolupar cicatrius hipertròfiques o queloides.
• Infecció: Hi ha un risc d'infecció a les zones on es realitzen les incisions si no se segueixen les cures postoperatòries adequades.
• Pèrdua temporal o permanent de la sensibilitat: Algunes pacients poden experimentar pèrdua de sensibilitat als mugrons oa les zones properes.
• Asimetria: Els sins poden no quedar completament simètrics després de la cirurgia.
• Necrosi del teixit: En casos poc freqüents, pot ocórrer la mort del teixit a la zona operada, cosa que requereix tractament addicional.
• Problemes amb la cicatrització de les ferides: Les incisions poden trigar més del que s'esperava a curar, especialment si es fa malbé el subministrament de sang a la pell.
• Problemes amb els mugrons: En alguns casos, la mastopèxia pot afectar la capacitat d'alletar, i els mugrons poden tenir dificultats per guarir correctament.

No hi ha un tractament no quirúrgic que substitueixi completament els resultats d'una mastopèxia tradicional, hi ha opcions menys invasives que poden millorar temporalment l'aparença del bust.

Sí, es recomana fer servir un sosteniment quirúrgic o esportiu durant les primeres setmanes per proporcionar suport, reduir la inflamació i millorar la cicatrització.

Si perds volum a causa de canvis de pes o envelliment, pots considerar un augment mamari amb implants o farcit de greix autòleg (lipofilling).

Notaràs millores immediates, però els resultats finals s'aprecien després de 3-6 mesos, quan la inflamació ha desaparegut del tot.

Sí, la mastopèxia no requereix implants si el teu objectiu principal és aixecar els pits. No obstant això, si també voleu augmentar el volum, els implants són una opció.

Tot i que es realitza sota anestèsia general, algunes molèsties es poden experimentar durant el procés de recuperació, però són controlables amb analgèsics.

Sí, et pots sotmetre a una mastopèxia si planeges tenir fills en el futur. Tot i això, és important tenir en compte que l'embaràs i la lactància poden afectar els resultats de la cirurgia, ja que els canvis hormonals, l'augment de pes i la producció de llet poden provocar una nova flacciditat al pit.

No hi ha una edat mínima o màxima específica per fer-se una mastopèxia, sempre que la persona estigui en bon estat de salut general. No obstant això, es recomana que la pacient hagi completat el seu desenvolupament mamari, cosa que sol passar al voltant dels 18 anys.

No és estrictament necessari perdre pes abans d'una mastopèxia, però sí que és recomanable. Estar a prop del teu pes ideal pot:

• Optimitzar els resultats estètics, ja que el pit sʻajustarà millor a la teva silueta general.
• Reduir els riscos quirúrgics, especialment en persones amb excés de pes o obesitat.
• Evitar que futurs canvis de pes alterin els resultats de la cirurgia, ja que una pèrdua significativa de pes posterior podria provocar nova flacciditat als pits.

El cirurgià podrà assessorar-te sobre si cal ajustar el pes abans de la intervenció per maximitzar la seguretat i l'èxit del procediment

La cura de les cicatrius després de la mastopèxia és essencial per obtenir una cicatrització adequada i minimitzar-ne la visibilitat. S'han de seguir al peu de la lletra les indicacions del cirurgià, que poden incloure l'ús de cremes cicatritzants o pegats de silicona. És crucial evitar l'exposició directa al sol durant almenys sis mesos, ja que la radiació UV podria enfosquir les cicatrius. Durant la recuperació, cal evitar moviments bruscos, aixecar pes o fer exercicis intensos que puguin afectar la zona tractada. Mantenir la ferida neta i seca també ajuda a prevenir infeccions. Segons les indicacions mèdiques, els massatges suaus poden ser beneficiosos per millorar la flexibilitat de la pell i reduir la rigidesa de la cicatriu.

Per mantenir els resultats de la mastopèxia a llarg termini, és important portar un estil de vida saludable. Mantenir un pes estable ajuda a evitar fluctuacions que puguin afectar la forma del pit. Usar sostenidors adequats, especialment durant l'exercici o activitats d'alt impacte, proporciona el suport necessari per prevenir la flacciditat. A més, hidratar la pell regularment i protegir-la del sol contribueix a mantenir-ne l'elasticitat. Cal evitar el tabaquisme, ja que pot afectar la qualitat de la pell i accelerar-ne l'envelliment.

Si ja tens implants mamaris, també és possible fer una mastopèxia. Aquesta cirurgia és ideal per recol·locar els pits caiguts sense necessitat de canviar els implants, encara que, si ho desitges, es pot aprofitar la intervenció per ajustar la mida o el tipus d'implants. És una opció efectiva per corregir la flacciditat mamària que pot passar amb el temps, fins i tot si els implants es troben en bon estat.