Otoplàstia: redefineix la posició i forma de les teves orelles

El procediment en si no és dolorós, ja que es realitza amb anestèsia. Després de la cirurgia, és normal experimentar una mica de dolor i molèsties, que es poden controlar amb medicaments receptats pel cirurgià.

La recuperació completa pot trigar diverses setmanes. La majoria dels pacients poden reprendre les seves activitats normals al cap d’una setmana aproximadament, però cal evitar qualsevol activitat que pugui impactar les orelles durant almenys un mes.

No, las cicatrices son mínimas y se colocan detrás de las orejas, lo que las hace prácticamente invisibles.

Sí, els resultats d’una otoplàstia són permanents, tot i que és important seguir les indicacions postoperatòries per assegurar que les orelles es curin correctament i mantinguin la seva nova forma.

Sí, l’otoplàstia és habitual en nens a partir dels 5 anys, especialment si les orelles prominents són una font d’inseguretat o assetjament escolar.

Els riscos associats a una otoplàstia inclouen:

Es recomana fer-la a partir dels 5 o 6 anys, quan les orelles ja han acabat el seu desenvolupament. Això permet corregir el problema abans de l’etapa escolar, evitant burles o inseguretats.

No, ja que el procediment es fa a la part externa de les orelles i no afecta les estructures internes relacionades amb l’audició.

Sí, generalment es recomana utilitzar una banda de compressió suau al voltant del cap durant les primeres setmanes per protegir les orelles i mantenir-les en la seva nova posició.

La majoria de cirurgians permeten rentar els cabells al cap de 3 a 5 dies, sempre que es faci amb cura i sense mullar directament les incisions.

Tot i que els canvis són visibles immediatament després de la cirurgia, el resultat final pot trigar de 3 a 6 mesos a apreciar-se completament, a causa de la inflamació.

Sí, l’otoplàstia pot realitzar-se en una o ambdues orelles, segons les necessitats del pacient.

No es recomana dormir de costat durant les primeres 2 o 3 setmanes per evitar pressió sobre les orelles.

Existeixen mètodes amb fils tensors o dispositius externs, però no ofereixen un resultat definitiu ni tan efectiu com la cirurgia.