Ptosi mamària: causes i tractaments
La ptosi mamària, també coneguda com a caiguda del pit, és una preocupació estètica molt comuna entre dones de totes les edats. Tot i que és un procés natural que es produeix amb el temps, moltes pacients busquen solucions per recuperar una aparença més ferma, elevada i juvenil als seus pits.
En aquest article t'expliquem de manera clara i propera què és la ptosi mamària, per què es produeix i quines són les solucions més efectives disponibles actualment, com la mastopèxia.
Què és la ptosi mamària?
La ptosi mamària és el terme mèdic que s'utilitza per descriure la caiguda o despenjament del pit. Es produeix quan els teixits que sostenen el pit perden fermesa i elasticitat, cosa que fa que els pits perdin la seva posició original.
Aquest fenomen pot afectar tant dones amb pits petits com grans, i sovint està relacionat amb factors naturals com l'edat, els embarassos o els canvis de pes.
Graus de ptosi mamària
La caiguda del pit es pot classificar en diferents graus segons la posició del mugró respecte al plec submamari:
- Grau I (lleu): el mugró està a l'alçada del plec inframamari.
- Grau II (moderat): el mugró es troba per sota del plec.
- Grau III (greu): el mugró apunta cap avall i es troba significativament per sota del plec.
Per què es produeix la ptosi mamària?
Hi ha diversos factors que contribueixen a la caiguda del pit. Alguns són inevitables i d'altres es poden minimitzar amb certs hàbits i cures. Entre les causes principals hi trobem:
1. Envelliment
Amb el pas dels anys, la pell perd col·lagen i elastina, dues substàncies essencials per mantenir la fermesa dels teixits. Això provoca una pell més flàccida i menys capaç de sostenir el pit.
2. Embaràs i lactància
Durant l'embaràs, els pits augmenten de volum, i després solen disminuir durant o després de la lactància. Aquests canvis poden estirar la pell i provocar la seva caiguda.
3. Canvis de pes
Les variacions importants de pes corporal també afecten el pit. Quan s’augmenta de pes, els pits poden créixer, però en perdre’l, poden quedar buits i caiguts.
4. Genètica
La qualitat de la pell i l’estructura mamària també tenen un component hereditari. Algunes dones tenen més predisposició genètica a patir ptosi mamària.
5. Mida natural del pit
Els pits més grans tenen més probabilitats de caure a causa del seu propi pes.
Solucions per a la ptosi mamària
Tot i que la caiguda del pit és natural, hi ha solucions efectives per corregir-la, tant quirúrgiques com no quirúrgiques. La més comuna i eficaç és la mastopèxia.
Mastopèxia: el lífting de pits
La mastopèxia, o lífting de pits, és la intervenció quirúrgica que corregeix la ptosi mamària. El seu objectiu és elevar i reafirmar els pits, eliminant l'excés de pell i reposicionant el teixit mamari.
Tipus de mastopèxia segons el cas:
- Mastopèxia sense pròtesi: s’eleva el pit natural, ideal quan hi ha volum suficient però el teixit ha caigut.
- Mastopèxia amb pròtesi: es combina amb implants per recuperar volum i fermesa.
- Mastopèxia amb reducció: indicada quan, a més de la caiguda, hi ha excés de teixit a eliminar.
Existeixen tractaments no quirúrgics per a la ptosi?
En casos molt lleus, alguns tractaments no invasius poden ajudar a millorar l’aspecte del pit, tot i que no substitueixen la mastopèxia. Alguns d’aquests són:
- Radiofreqüència i estimuladors de col·lagen: Ajuden a millorar la fermesa de la pell, però no eleven el pit de manera notable.
- Exercici i tonificació: L’entrenament dels músculs pectorals pot enfortir la base del pit, però no reverteix la caiguda del teixit mamari.
- Cremes reafirmants: Poden millorar la textura de la pell, però no produeixen un efecte visible d’elevació.
Preguntes freqüents sobre la ptosi mamària
Es pot prevenir la ptosi mamària?
En part, sí. Tot i que no sempre és possible evitar-la, portar un estil de vida saludable, mantenir un pes estable, utilitzar sostenidors adequats i cuidar la pell amb una bona hidratació pot ajudar a retardar-ne l’aparició.
A quina edat es pot fer una mastopèxia?
No hi ha una edat fixa, però es recomana que la pacient hagi assolit la maduresa física (mínim 18 anys) i que no tingui plans immediats d’embaràs o lactància, ja que aquests processos poden alterar els resultats de la cirurgia.
Quant temps de recuperació es necessita?
La majoria de pacients poden reprendre activitats suaus al cap de pocs dies, però es recomana evitar esforços físics intensos durant almenys 4 a 6 setmanes. El postoperatori és generalment còmode amb les cures adequades.