Cicatriu d'abdominoplàstia: cures i situacions reals

Cicatriu d’abdominoplàstia: cures i situacions reals

Si estàs pensant a fer-te una abdominoplàstia, una de les qüestions que et sorgeixen és la cicatriu. En l’abdominoplàstia, aquesta és una de les principals preocupacions abans d’una cirurgia abdominal.

Com serà? On queda? Es nota amb el temps? En aquest article t’expliquem com és la cicatriu d’una abdominoplàstia, l’evolució real de la cicatriu mes a mes, les cures mèdiques que ajuden a millorar-la i quins resultats pots esperar a llarg termini. Entendre que la cicatriu és el “preu” per aconseguir un abdomen pla i ferm és fonamental; tanmateix, amb una tècnica quirúrgica depurada i el compromís del pacient durant el postoperatori, aquesta marca pot arribar a ser gairebé imperceptible.

Com és la cicatriu d’una abdominoplàstia?

La cicatriu depèn del tipus de cirurgia i de la quantitat de pell que s’elimina. En tots els casos, l’objectiu és que sigui discreta, baixa i fàcilment ocultable. La qualitat final no depèn només de la mà del cirurgià, sinó també de la genètica de cada pacient i de la seva capacitat de cicatrització. A continuació, detallem les variants més habituals.

Cicatriu d’abdominoplàstia completa:

És una cicatriu horitzontal situada a la part baixa de l’abdomen, de maluc a maluc. Es col·loca estratègicament perquè quedi oculta amb la roba interior o el biquini. Com que es tracta d’una cirurgia que corregeix la flacciditat de tot l’abdomen, sovint implica també una petita cicatriu al voltant del melic, ja que aquest s’ha de recol·locar en la seva nova posició. Tot i que és la incisió més llarga, permet el tensat muscular i l’eliminació d’una quantitat més gran de pell sobrant.

Cicatriu de mini abdominoplàstia:

Més curta i localitzada a la zona inferior de l’abdomen. Aquesta incisió és característica de la mini abdominoplàstia, indicada quan la flacciditat és lleu i no cal recol·locar el melic. És molt similar a la cicatriu d’una cesària, tot i que una mica més llarga, i sol tenir una recuperació estètica més ràpida perquè hi ha menys tensió als teixits. És l’opció ideal per a pacients que només tenen un petit excés de pell sota el melic.

Cicatriu en àncora (casos específics):

En situacions molt concretes (excés de pell sever o cirurgies prèvies), es pot afegir una cicatriu vertical. Avui dia s’evita sempre que és possible, i es reserva gairebé exclusivament per a pacients que han patit una pèrdua massiva de pes (postbariàtrica) i tenen excés de teixit tant en vertical com en horitzontal. Tot i que és més visible, permet remodelar completament la silueta quan altres tècniques no serien suficients.

Com millorar la cicatriu d’una abdominoplàstia

Hi ha pautes mèdiques essencials per millorar la cicatriu d’una abdominoplàstia i aconseguir que sigui tan imperceptible com sigui possible:

• Massatges i cures inicials

Afavoreixen l’elasticitat i eviten adherències. El drenatge limfàtic manual i els massatges específics sobre la cicatriu (un cop la ferida estigui tancada i el metge ho autoritzi) ajuden a “trencar” la fibrosi interna, aconseguint que el teixit sigui més pla, tou i flexible, i evitant aquell aspecte abultat o la sensació de cordó dur al tacte.

• Ús de làmines de silicona

Un dels tractaments més eficaços per millorar la textura i el color. Aquestes làmines o apòsits creen un ambient oclusiu que manté la hidratació de la pell i regula la producció de col·lagen. El seu ús continuat durant els primers mesos és l’estàndard d’or per prevenir cicatrius hipertròfiques o queloides.

• Cremes reparadores

Indicades pel cirurgià segons el tipus de pell. Sovint contenen ingredients com rosa mosqueta, vitamina E o centel·la asiàtica, que nodreixen la pell en profunditat i acceleren la regeneració cel·lular. És vital aplicar-les només quan la ferida estigui totalment tancada per evitar infeccions o maceració de les vores.

• Tractaments mèdic-estètics

Làser, radiofreqüència o infiltracions poden millorar cicatrius persistents. Si, passat el temps de maduració, la cicatriu continua vermella o abultada, el làser CO2 fraccionat o el làser vascular poden ajudar a homogeneïtzar el to i la textura, integrant la marca amb la pell sana del voltant.

Consells mèdics per a una bona cicatrització

Evitar el sol durant 6–12 mesos

El sol pot enfosquir la cicatriu de manera permanent. Els raigs UV activen la melanina en el teixit cicatricial, que és molt sensible, provocant una hiperpigmentació (taca fosca) que és molt difícil d’eliminar posteriorment. Si l’exposició és inevitable, s’ha d’utilitzar protecció solar total (SPF 50+) o cobrir la zona físicament.

No fumar abans i després de la cirurgia

El tabac empitjora la qualitat de la cicatriu. La nicotina provoca vasoconstricció, cosa que redueix dràsticament el flux de sang i d’oxigen que arriba a la ferida. Això no només augmenta el risc d’una cicatriu ampla i de mala qualitat, sinó que també eleva perillosament el risc de necrosi (mort del teixit) i dehiscència (obertura de la ferida).

Control de la nutrició i la hidratació

Una dieta rica en proteïnes i una bona hidratació afavoreixen la cicatrització. Els teixits necessiten “maons” per reconstruir-se; l’aportació adequada de proteïnes, vitamina C i zinc és essencial per a la síntesi de col·lagen nou i resistent.

Ús correcte de la faixa

Redueix la tensió a la ferida i millora el resultat final. La faixa no només modela, sinó que també sosté els teixits, evitant que la gravetat o els moviments bruscos exerceixin tracció sobre les vores de la ferida, que és la causa principal que una cicatriu s’eixampli durant les primeres setmanes.

La cicatriu d’abdominoplàstia és permanent?

Com canvia amb els anys

Es manté, però es torna cada vegada més discreta i clara. El procés de maduració d’una cicatriu dura entre 12 i 18 mesos. Al principi serà vermella i visible (fase immadura), però amb el temps s’esvaeix fins a convertir-se en una línia fina de color nacrat o blanc, similar a una estria, que passa desapercebuda a simple vista.

Quan consultar el cirurgià

Si notes engruiximent, dolor persistent o canvis de color cridaners. És important vigilar si la cicatriu comença a créixer fora dels seus límits (queloide) o si es torna molt gruixuda i elevada (hipertròfica) per iniciar el tractament amb corticoides o apòsits de pressió tan aviat com sigui possible.