Gigantomastia (macromastia): què és, símptomes i tractament

La gigantomastia és una condició mèdica que, a més d'afectar el cos, pot tenir un impacte emocional important en qui la pateix. Si alguna vegada t'has preguntat què provoca un creixement excessiu de les mames, en què es diferencia la gigantomastia de la macromastia o com es pot tractar, aquest article de Clínica EGOS és per a tu. T'ho expliquem de manera clara i senzilla.

Què és la gigantomastia?

La gigantomastia és un creixement anormal i excessiu del teixit mamari. No hi ha consens sobre la quantitat exacta d'augment que defineix la condició, però generalment es considera gigantomastia quan la mida de les mames interfereix de manera significativa en la qualitat de vida.

Important: la gigantomastia no és el mateix que tenir les mames grans. Es tracta d'un creixement fora de proporció, que en alguns casos pot presentar-se amb rapidesa.

Gigantomastia i macromastia: és el mateix?

Els dos termes s'utilitzen en la pràctica, i es refereixen al mateix problema en diferents graus. Una revisió del 2026 amb metaanàlisi a Aesthetic Plastic Surgery (Johow i col·laboradors) defineix la macromastia com el creixement excessiu del teixit mamari que afecta la qualitat de vida, i la gigantomastia com la seva forma severa.

Tampoc no hi ha una definició universal. Una revisió del 2008 al Journal of Plastic, Reconstructive & Aesthetic Surgery (Dancey i col·laboradors) explica que molts autors parlen de gigantomastia quan cal retirar més de 1.500 grams per mama, però que la literatura recull xifres entre 0,8 i 2 quilos, o fins i tot una talla de copa D. Els mateixos autors assenyalen que és una definició postoperatòria, de poca utilitat per decidir el tractament, i proposen classificar la gigantomastia segons la seva causa, el seu tractament i el seu pronòstic.

Símptomes de la gigantomastia i la macromastia

Aquesta condició pot causar mal d'esquena, de coll i d'espatlles; dificultat per respirar; problemes a la pell, com irritació o infeccions sota les mames; i limitacions per fer activitat física. També pot generar baixa autoestima o incomoditat social.

L'ASPS (Societat Americana de Cirurgians Plàstics) hi afegeix les marques que deixen els tirants del sostenidor a les espatlles i la dificultat per portar una vida activa a causa del pes del teixit mamari. Segons l'ASPS, la incomoditat emocional que sol acompanyar unes mames molt grans pot ser tan important com el dolor físic.

Causes de la gigantomastia i de la macromastia

Les causes no sempre són clares, però els especialistes han identificat diversos factors que poden contribuir a la seva aparició. Els canvis hormonals són una de les causes principals: la pubertat, amb un augment anormal d'estrògens i progesterona; l'embaràs, en què el cos produeix més hormones per preparar la lactància; i, en alguns casos rars, la menopausa.

També influeixen els factors genètics: algunes dones tenen una predisposició, i si hi ha antecedents familiars el risc augmenta. Certs medicaments hormonals, com les teràpies de reemplaçament hormonal o els tractaments per a problemes reproductius, poden desencadenar la condició. En casos molt rars, trastorns autoimmunes com el lupus o l'artritis reumatoide poden estar associats. I s'han registrat casos sense causa clara, el que s'anomena gigantomastia idiopàtica.

Quins tipus de gigantomastia hi ha?

No totes les gigantomàsties són iguals. Segons el seu origen, es classifiquen en diversos tipus. La gigantomastia juvenil apareix durant la pubertat, quan les mames creixen de manera ràpida i descontrolada, i pot afectar l'autoestima. La gigantomastia gestacional passa durant l'embaràs: les mames poden augmentar diverses talles en qüestió de setmanes i provocar molèsties físiques intenses. La gigantomastia medicamentosa es desencadena com a efecte secundari de certs fàrmacs hormonals. I la gigantomastia idiopàtica es diagnostica quan no hi ha una causa evident; de vegades ni els estudis hormonals ni els genètics mostren alteracions.

Tractament de la gigantomastia i la macromastia

El tractament depèn del grau d'afectació i de la causa subjacent. Generalment, les opcions inclouen el tractament mèdic, la cirurgia i el suport psicològic.

Tractament mèdic

En la macromastia, quan s'identifica una causa hormonal o medicamentosa, es pot intentar controlar el creixement mamari amb la suspensió dels medicaments relacionats, amb teràpies hormonals reguladores i, en el cas de les malalties autoimmunes, amb tractaments antiinflamatoris. Tanmateix, en molts casos aquestes mesures no basten per revertir el creixement mamari ja produït, sigui macromastia o gigantomastia.

Reducció mamària quirúrgica (mamoplàstia de reducció)

La cirurgia és el tractament que es planteja per alleujar els símptomes físics. La reducció de pit consisteix a retirar l'excés de teixit mamari, de greix i de pell i a remodelar la mida i la forma del bust. La SECPRE explica que es fa amb anestèsia general, que dura entre dues i quatre hores i que les incisions solen tenir forma d'àncora: al voltant de l'arèola, en vertical fins a la plica i en horitzontal en aquesta plica. Es retira l'excés de pell, greix i glàndula, i es recol·loca el mugró i l'arèola al seu lloc.

En la majoria dels casos l'arèola es manté unida als seus vasos i nervis; en reduccions de gran mida, l'ASPS explica que de vegades cal separar el complex arèola-mugró i col·locar-lo en una posició més alta.

Una revisió sistemàtica del 2012 a Plastic and Reconstructive Surgery (Singh i Losken) conclou que les dones operades milloren en dolor musculoesquelètic, mal de cap, son i respiració, i que els beneficis psicològics inclouen més autoestima i qualitat de vida, i menys ansietat i depressió. Una altra, del 2026 (Johow i col·laboradors), recull que la reducció mamària és el tractament de referència per alleujar els símptomes en la gigantomastia.

Entre els beneficis que solen buscar-se hi ha l'alleujament del mal d'esquena, coll i espatlles, més llibertat per fer activitat física i una millor postura.

Consideracions

Es recomana esperar fins després de l'embaràs, si és possible, per evitar nous canvis: la SECPRE no recomana aquest procediment a les dones que pretenen alletar després d'un embaràs, i assenyala que després d'una reducció es pot veure afectada la capacitat d'alletar. Com tota cirurgia, té riscos que el cirurgià explica abans de decidir. Segons la SECPRE, en la majoria dels casos s'espera que el pit s'hagi desenvolupat del tot. Quan, a més de volum, el pit està caigut, l'ASPS indica que la reducció es pot combinar amb una mastopèxia, i si una mama és més gran que l'altra tens una guia sobre l'asimetria mamària.

Tractament psicològic

La gigantomastia pot afectar profundament l'autoestima i la imatge corporal. Moltes pacients troben útil el suport d'un psicòleg especialitzat en salut corporal o en teràpia d'imatge.

Recuperació després d'una reducció de pit per macromastia

La SECPRE descriu que, després de la cirurgia, és normal sentir-se cansada uns dies, però que es pot fer vida gairebé normal a les 24-48 hores. En la reducció l'ingrés sol allargar-se fins als dos o tres dies, segons la mateixa font. Segons aquesta font, els punts es treuen a partir de la primera setmana i fins a la segona, la inflamació triga entre 3 i 6 setmanes a cedir del tot i la tornada a la feina sol arribar a les 2 o 3 setmanes, amb les activitats físiques fortes limitades durant un temps.

L'ASPS recorda que la inflor i els hematomes poden ocultar al principi el resultat final, i que la recuperació completa pot portar diversos mesos. Les cicatrius d'una reducció són visibles i no desapareixen, encara que es poden dissimular sota el sostenidor o el biquini, segons la SECPRE; l'ASPS afegeix que amb el temps el més habitual és que se suavitzin. Amb els anys, a més, les mames poden canviar per l'envelliment, les variacions de pes i els factors hormonals.

La Seguretat Social cobreix la reducció de pit?

Segons la SECPRE, la reducció mamària només està inclosa en les prestacions de la Seguretat Social en casos extrems, un procés conegut com a gigantomastia. Si tens dubtes sobre el teu cas, el cirurgià t'explica a la consulta si encaixa en aquest supòsit.

Quan buscar ajuda mèdica?

Si notes un creixement ràpid i desproporcionat de les mames, acompanyat de dolor o de canvis a la pell, i sospites una macromastia o una gigantomastia, és recomanable consultar un especialista. Un diagnòstic precoç pot millorar el pronòstic i evitar complicacions. L'especialista indicat sol ser un cirurgià plàstic reconstructiu, un endocrinòleg (si hi ha sospites hormonals) o un ginecòleg amb experiència en patologies mamàries.

L'ASPS assenyala que el més habitual és plantejar-se la reducció quan hi ha dolor a l'esquena, al coll o a les espatlles, marques dels tirants del sostenidor, irritació de la pell sota les mames o dificultat per fer activitat física.

Text informatiu sobre la gigantomastia. No és un diagnòstic ni substitueix la valoració d'un professional sanitari, i el resultat d'una operació varia d'una pacient a una altra. Clínica EGOS.