Augment de mames

 

L’augment de mames és una de les intervencions més freqüents. És una tècnica per augmentar el volum de les mames, corregir asimetries o la simple correcció del volum després d’una perduda considerada de pes o embaràs. Aquesta tècnica es realitza mitjançant la col·locació de pròtesi.

Durada de la intervenció

La durada d’aquesta tècnica està entorn d’una 1 o 2 hores. Aquest procediment quirúrgic es duu a terme generalment mitjançant anestèsia general o anestèsia local i sedació. És necessària l’hospitalització encara que el pacient pot rebre l’alta en el mateix dia o 24 hores després de la intervenció. Es recomana no realitzar grans esforços els primers dies després de la intervenció ni realitzar esport. La recuperació i reincorporació a vida quotidiana es procedeix entorn dels 2 o 3 dies, depenent de l’activitat diària realitzada.

Descripció de la tècnica

Aquest tipus d’intervenció consisteix en la col·locació d’una pròtesi de gel cohesiu sota el teixit mamari o darrere del múscul pectoral, aquesta última localització és la més freqüent. Cada localització té els seus pros i contres.

Es pot realitzar mitjançant tres tipus d’incisions:
• Incisió al voltant de la areola
• Incisió a través del solc baix la mama
• Incisió en l’aixella

Tipus d’implant:

L’implant anatòmic és el més apropiat per a dones amb molt poc pit, aquelles dones que presenten mames tuberoses, o aquelles que desitgin un augment en el qual el volum del pol superior sigui menys marcat.
El rodó està més indicat per a aquelles dones que tenen buit el pol superior de la mama, o aquelles que tenen un pit amb una correcta forma i desitgin un augment.

Període de recuperació

Totes les intervencions deixen una petita cicatriu que amb el pas del temps, encara que mai desapareixen, sí que es va difuminant en adquirir una coloració blanquina.
L’augment de mames no interfereix en la lactància materna, però després del part cal esperar 6-12 mesos després de la lactància per sotmetre’s a la intervenció.
Existeixen evidències clíniques, que confirmen que no hi ha influència a portar una pròtesi mamària amb l’aparició d’un càncer de mama. Ni de cap malaltia autoimmune.
Contractura capsular: tant en els implants per darrere del múscul com per sota de la glàndula mamària, es desenvolupa una càpsula fibrosa al voltant de l’implant. Normalment aquesta glàndula és tova, elàstica i indetectable, però en molt poques ocasions es torna dura i palpable. Això és una resposta natural del cos enfront d’un cos estrany. Sol resoldre’s amb medicació encara que en algun cas molt puntual serà necessària una nova intervenció per tallar el teixit capsular o canvi de la pròtesi. Per evitar aquest tipus de complicacions el cirurgià sempre recomanarà realitzar massatges suaus i en totes les adreces.

Trencament d’implants: així mateix existeix risc de trencament d’implants, encara que en l’actualitat la qualitat els nostres implants són excel·lents i estan homologats pel Ministeri de Sanitat. En els implants de gel cohesiu, la major part de les vegades, el contingut roman intacte encara que l’implant estigui trencat, a causa de la seva composició. És necessari per tant la revisió d’implants periòdicament per evitar que això succeeixi.

Recomanacions indicades en el post-operatori són:
• Guardar repòs durant les primeres 24/48 hores.
• Utilitzar la medicació antibiòtica per prevenir qualsevol infecció.
• Dormir de cap per amunt.
• No aixecar pes excessiu i evitar aixecar braços per sobre de les espatlles.
• Realitzar-se massatges de forma rotatòria, comprimint i enfonsant lleument a partir de les 3-4 setmanes.